Des de l’inici de la humanitat, el joc i la capacitat lúdica de les persones han estat l’eix que ha permès la creació de la cultura i ha vertebrat el nostre interès per descobrir, entendre i transformar el món en el qual vivim. De fet, des de les figures tallades amb formes d’animals en les cavernes prehistòriques fins al desenvolupament d’espais complexos digitals com el metavers, el joc ha acompanyat el viatge evolutiu de la humanitat. També ha estat motor d’aprenentatge i catalitzador de moments que han provocat la creació de les societats, permetent durant el joc la interacció entre persones, l’assaig o la simulació de normes i valors compartits abans d’instaurar-les en la comunitat o la generació d’una identitat col·lectiva –un teambuilding! Sota la nostra mirada, això ho converteix en un element digne de contagiar i protegir.

Què tindrà a veure el joc amb la cultura i els ODS?

L’autor d’Homo Ludens (Huizinga, 1938), una obra sense precedents, va connectar el joc amb diversitat de disciplines, com la història, l’antropologia, la sociologia i la filosofia. Això va fer que es reconegués allò lúdic com a impulsor de la creació de la cultura per diversos motius. És evident que jugant és com s’han ensenyat habilitats per a la supervivència com la caça, l’agricultura o l’artesania. Però jugant, també, s’ha estimulat la creativitat i la innovació a favor de la cultura, motivant a les persones a imaginar i crear nous escenaris i formes d’expressió que han donat peu a l’experimentació i al desenvolupament de l’art, la música, el teatre o la literatura, per exemple.

Tot això apunta al fet que admirant el gir d’una baldufa o el vol d’una cometa és com semblés que hem après a apreciar una pintura; jugant a construir –ja sigui amb pals, fang, fulles i pedres o amb peces de Lego– és com podríem haver creat les escultures, o descobrint en els nostres primers anys de vida el joc simbòlic i imitant el nostre entorn és com ens hem animat a escriure i interpretar obres de teatre.

En resum, entre altres factors, gràcies al joc i a la nostra experiència lúdica hem estat capaces de constituir el nostre ésser i configurar la nostra identitat individual i com a col·lectiu. L’evidència va ser tal, que avui dia, i sempre, el joc i els jocs estan arrelats en la forma en què les persones interactuen, s’expressen, aprenen, socialitzen i transmeten valors en la societat. Per això, donat el paper del joc en la cultura de les persones, i el reconeixement per part de la UNESCO de la salvaguarda i la promoció de la cultura com a fins en si mateix dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, semblés que el joc ha de ser tingut en consideració i protegit per a garantir el desenvolupament inclusiu i equitatiu de la humanitat.

Sabies que…? Des de Marinva hem acompanyat a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat en el disseny d’un joc de taula, per a donar a conèixer entre la ciutadania les accions que s’estan duent a terme per a abordar els reptes que plantegen els ODS i l’Agenda 2030.

Com la nostra metodologia actua en pro de la societat?

El sociòleg Oldenburg, en els anys 80, va encunyar el terme “tercer espai” referint-se a un espai en el qual es dona la interacció social de manera lliure i informal molt necessària per a la democràcia. Un espai de reflexió, de debat, de fixar l’atenció, de compartir opinions i posar-se en el lloc de l’altre. El lloc en el qual neix i es transmet la cultura, i en el qual es consolida el sentiment de comunitat.

Aquest espai té molts objectius comuns amb el joc i el cercle màgic, la bombolla que embolica els moments que comparteixen un grup de persones o animals que juguen junts. En tots dos llocs, tant en el “tercer espai” d’Oldenburg com en el joc, destacar el fet de buscar trencar jerarquies que fomentin acostaments de postures diferents, apel·lar al bon humor, compartir una estona plaent, provocar l’obertura de ment, teixir llaços de confiança entre persones i facilitar aprenentatges socials –compartir, cooperar, treballar en equip…

Aquesta mirada holística és la que inspira la creació de la metodologia lúdic-pedagògica de Marinva. Una metodologia que aposta per l’impuls primari i espontani del joc, i que aprofita aquesta acció per a reflexionar sobre el que ha passat i transferir aquests aprenentatges al dia a dia de les persones, entenent i entenent-nos com a part d’un sistema i una comunitat.

La metodologia lúdic-pedagògica de Marinva neix de la necessitat de crear noves estratègies i instruments que apostin per l’aprenentatge continu, la interiorització de valors i l’actitud oberta al coneixement. I, en aquest marc, el joc actua com un recurs privilegiat perquè aquella acció i aprenentatge se signifiqui, formi i transformi. Perquè ara i sempre la humanitat hem necessitat aprendre, entendre, implicar-nos i transformar el nostre entorn.

Després de gairebé 30 anys d’experiència i d’aplicar aquesta metodologia en diferents contextos –centres educatius, organitzacions, administracions públiques, centres penitenciaris, entitats socials…–, hem pogut constatar que funciona en pro del desenvolupament social. Perquè permet col·locar a les persones en un state of mind d’obertura al canvi, d’entrenar el pensament crític i d’interiorització dels valors propis de la democràcia, com la participació, la llibertat, la tolerància i la responsabilitat, entre altres.

Aquesta aproximació al know-how de Marinva resulta molt suggeridora per als nostres clients, i en la varietat de projectes que hem fet i la quantitat de públics als quals hem impactat està la prova. Aquests clients han estat i són tan grans, mitjanes i petites empreses que volen humanitzar i transformar apostant per la ludicitat la cultura de la seva organització, com institucions educatives o administracions públiques que volen apostar pel joc per a ludificar la transmissió d’aprenentatges i missatges o reconnectar amb els seus públics d’interès. Perquè sabem que les persones més felices i vinculades amb el seu entorn, no sols redueixen el seu estrès i augmenten el seu benestar, sinó que donen el millor d’elles mateixes quan estan treballant o aprenent.