El joc i la gamificació poden estar tan presents en l’educació superior com sembla evident que estiguin en l’educació infantil o primària –per allò que el joc és el llenguatge de la infància. I és que aquesta relació indiscutible en els primers anys de vida de les persones s’afebleix a mesura que sembla que les coses “es posen serioses” –com si aprendre a llegir i escriure, fet que aprenem a fer amb 5-7 anys, no fos “molt seriós”.

«El joc és emoció. I sense emoció no hi ha aprenentatge.»
–Imma Marín, experta en joc.

L’evidència científica ja ha demostrat que és necessari apel·lar a l’emoció per a assegurar que es doni l’aprenentatge i el seu record, fet en el qual l’atenció i la concentració són claus per a la retenció de l’aprenentatge a llarg termini. Això poc té a veure amb l’edat de la persona que aprèn, per la qual cosa no hi ha motius per a segregar l’aprenentatge lúdic a les primeres etapes educatives. Un clar exemple és el que passa a la Universitat de Texas A&M, en les classes lúdiques de la professora Tatiana Erukhimova del Departament de Física i Astronomia.

Des de Marinva, acompanyem a diversitat d’institucions educatives i entitats que aposten pel joc i la gamificació en l’educació superior per a afrontar reptes diversos, com:

• Motivar l’aprenentatge i mantenir la seva atenció, desenvolupant la capacitat d’agència de la pròpia formació.
• Promoure la generació de debats i espais de treball en equip a l’aula.
• Fomentar l’assistència entre l’alumnat i impulsar hàbits d’estudi.
• Generar sentiment de pertinença amb la institució educativa.
• Entrenar habilitats toves transversals, com l’aprendre a aprendre.
• Transmetre continguts complexos en formats lúdico-experimentals.

Si bé el joc és un recurs privilegiat perquè l’aprenentatge adquireixi significació, formi i transformi, és necessària una estratègia i metodologia lúdic-pedagògica que alineï la intenció lúdica amb les diverses realitats del nostre entorn.

Sabies que…? La metodologia lúdico-pedagògica de Marinva està fonamentada en investigacions de:

Metodologies lúdiques

Quan es parla de gamificació en l’educació, des de Marinva defensem fermament la incorporació de l’aprenentatge lúdic en el seu sentit més ampli. Per a això, és fonamental distingir entre metodologies lligades al comportament per a l’aprenentatge i el desenvolupament d’estratègies que fomentin una actitud lúdica cap a aquest.

Sabies que…? Aquest mes de maig, l’Imma Marín i l’Esther Hierro, presidenta i directora de Marinva, respectivament, van viatjar fins a Bolívia per a participar en el V Fòrum Internacional d’Innovació Educativa organitzat per Unifranz, parlant precisament del joc i la gamificació en l’educació superior com a eines per a la transformació educativa.

Les metodologies lligades al comportament per a l’aprenentatge són aquelles que permeten acompanyar a l’alumnat i aconseguir la seva predisposició per a l’aprenentatge –com l’ABJ, el disseny de mecàniques i dinàmiques lúdiques, la incorporació d’elements lúdics… En canvi, quan parlem de desenvolupar estratègies que fomentin una actitud lúdica cap al mateix busquem col·locar l’ànima del joc en el cor de l’educació, aconseguint que impregni la cultura i els valors de les institucions educatives, ajudant al fet que tots els agents implicats es donin el permís i la confiança necessaris per a submergir-se en la pedagogia lúdica.

Insistim tant en la importància de l’actitud lúdica –l’ànima del joc!– perquè no es tracta de “fer jugar” a l’altre, sinó de jugar, sorprendre’ns i aprendre junts. I és que, de la mateixa manera que podem ensenyar i aprendre competències i habilitats com la resolució de problemes o l’emprenedoria, el pensament lúdic també s’entrena.

La dimensió estratègica de la pedagogia lúdica

Durant el disseny de propostes gamificades és necessari el ball constant entre el joc i els objectius d’aprenentatge. I per a això, la metodologia lúdico-pedagògica de Marinva distingeix 15 estratègies clau:

• Motivar i estimular a l’alumnat.
• Connectar amb els seus interessos i necessitats.
• Promoure comportaments.
• Promoure el plaer del descobriment, de la curiositat.
• Promoure la iniciativa i l’autonomia.
• Facilitar informació suficient i adequada.
• Permetre l’experimentació, la repetició.
• Ajudar a entendre que l’error és part del procés.
• Desenvolupar espais d’interacció social.
• Adaptar les tasques als nivells de competències.
• Facilitar l’aprenentatge amb una combinació d’elements i formats.
• Personalitzar els objectius.
• Proporcionar retroalimentació constant.
• Avaluar de forma personalitzada i immediata.
• Avaluar la pròpia metodologia / sistema.

A l’inici de l’any, l’Editorial Octaedro publicava una memòria amb diversitat d’experiències didàctiques gamificades en aules universitàries que poden ser inspiradores. I, encara que té uns anys ja, Dialnet també va agrupar diverses experiències dutes a terme en universitats de Madrid i Barcelona.

Necessites ajuda per a formar al teu equip docent en estratègies i metodologies lúdiques per a l’aprenentatge? Contacta amb nosaltres i estarem encantades d’acompanyar-te en el procés d’innovació educativa de la teva institució.

L’aprenentatge lúdic per a transformar l’educació

Tal com presenta l’Imma Marín al llibre ¿Jugamos? (2018), la implementació de l’aprenentatge lúdic en les institucions educatives –instituts, universitats i centres de formació per a professionals inclosos– implica encaixar diferents peces que han d’estar connectades, com el funcionament de la motivació, la definició d’objectius didàctics i els sistemes d’avaluació de les propostes lúdic-pedagògiques, entre altres. Perquè l’aprenentatge lúdic i la transformació de l’educació no entén d’activitats aïllades i puntuals, sinó d’accions programades de manera estratègica per a inocular el poder del joc en l’ADN de les institucions educatives.

La ludicitat d’aquesta mirada és la que fa d’aquesta pedagogia que sigui transformadora. Perquè el joc ens empeny a ser persones més creatives, exploradores i resolutives, a actuar des de la proacció, i a estar millor connectades amb les persones del nostre entorn i amb el nostre ecosistema. El play, més enllà del game, ens fa ser persones més empàtiques i ens ajuda a imaginar que les coses poden ser diferents de com ens diuen que són. I aquest és l’origen de qualsevol transformació, aquí és on de bo comença el canvi.

Sabies que…? Aquest pròxim mes de setembre complim 5 anys d’acompanyament per a la transformació educativa apostant per l’aprenentatge lúdic a l’Escola Pompeu Fabra de Salt.

I la pregunta final a tot això podria ser com començar. Però per a aquesta tenim resposta: dissenyar de manera iterativa i posar a prova amb petits passos, formar-se, donar-se permís i confiança, i entendre que només es transmet el que es conté. I tu, jugues?