Ni parlar-ne! El joc és una mica com un xarampió: quan abans se’ns passi millor. A la infància i gràcies. No volem pas adults motivats, amb espais segurs per compartir, que es puguin dir les coses amb assertivitat. Tampoc volem adults creatius, innovadors, capaços de fer connexions neuronals extraordinàries. Què ens hem begut l’enteniment? Jugar a la feina? I aconseguir mantenir l’esforç amb alegria durant més estona? No ens interessa que les persones pensin, aprenguin, se sentin plenes en les seves circumstàncies i, alhora, capaces de tractar els objectes i les idees de forma no convencional per anar més enllà.

Jugar a la feina? Jugar a la vida? I ara! No fos pas que siguem feliços.