La metodologia lúdica és un conjunt de procediments que utilitza el joc com a estratègia, eina o tècnica per a l’objectiu del context en el qual s’aplica –aprendre, desenvolupar competències, comunicar… Es basa en la premissa que el joc és una activitat innata de l’ésser humà, per la qual cosa la metodologia lúdica s’interpreta com una manera natural de procedir i relacionar-se amb el món.

És conegut que el joc fomenta la creativitat, l’experimentació i la motivació intrínseca per les mecàniques i dinàmiques que presenta, fent que l’experiència sigui més emocionant i, per tant, més significativa i memorable.

La versatilitat d’aquest enfocament el converteix en una metodologia poderosa en diversos àmbits, com en l’educació, perquè afavoreix l’adquisició de coneixements i competències en totes les etapes educatives, en les organitzacions, per a millorar el treball en equips, la creativitat i la resolució de problemes, o la intervenció social en administracions públiques i entitats del tercer sector, perquè facilita la integració, la inclusió i la cooperació, entre altres.

Coneix alguns projectes inspiradors que hem fet en Marinva en aquests últims anys per a cadascun d’aquests àmbits i amb públics diversos.

La metodologia lúdica en el procés d’ensenyament-aprenentatge

El joc és un mecanisme d’aprenentatge innat que afavoreix el desenvolupament físic, emocional i social. Integrar el component lúdic en l’ensenyament aconsegueix transformar l’aula en un espai dinàmic i participatiu, fent que sigui d’interès per a qualsevol etapa educativa i matèria.

En l’àmbit educatiu s’han consolidat mètodes lúdics com els ambients d’aprenentatge –també anomenats espais o ecosistemes d’aprenentatge–, les caixes d’aprenentatge, l’aprenentatge basat en jocs –també conegut com ABJ–, la gamificació –o ludificació– i els paisatges d’aprenentatge.

Però… què són?, què els diferencia?

  • Ambients d’aprenentatge. Són entorns dissenyats per a estimular la curiositat, l’exploració i la participació activa en el procés d’aprenentatge. Aquests espais poden ser físics o virtuals i s’estructuren amb materials, dinàmiques i recursos que afavoreixen la construcció de coneixement de manera significativa i experiencial. Per exemple, una aula es pot transformar en un “laboratori d’exploradors”, on l’alumnat pot moure’s lliurement entre estacions amb materials sensorials, jocs de construcció i desafiaments matemàtics, promovent l’aprenentatge autònom.
  • Caixes d’aprenentatge. Són recursos didàctics que contenen materials, activitats i reptes dissenyats per a promoure l’aprenentatge autònom i col·laboratiu. Solen emprar-se en metodologies actives i poden abordar diferents temàtiques, fomentant la resolució de problemes, la creativitat i l’experimentació. Per exemple, una caixa tematitzada sobre l’espai pot incloure un conjunt de targetes amb preguntes, un mini coet per construir i una activitat de programació amb un robot, amb la qual cosa permetem als estudiants aprendre sobre astronomia de manera interactiva.
  • Aprenentatge basat en jocs. És una estratègia educativa que utilitza jocs (de taula, digitals o dinàmiques lúdiques) amb finalitats pedagògiques. Els jocs estan dissenyats o adaptats per a facilitar l’adquisició de coneixements, habilitats i competències, fent que el procés sigui més motivador i efectiu. Per exemple, en una classe d’història, l’alumnat pot jugar a un escape room ambientat en la Revolució Francesa, resolent endevinalles i prenent decisions basades en fets històrics per a “escapar”, resoldre el joc i completar l’activitat.
  • Gamificació. Consisteix en l’aplicació de mecàniques i elements de joc (com a punts, desafiaments, recompenses o nivells). Per exemple, en una escola, els estudiants poden guanyar insígnies i punts per completar reptes matemàtics i col·laborar amb els seus companys; a mesura que avancen de nivell, desbloquegen nous desafiaments i recompenses simbòliques.
  • Paisatge d’aprenentatge. Són propostes educatives que combinen diverses metodologies actives en un entorn flexible i personalitzat. Integren elements visuals i narratius que guien als participants a través d’un recorregut d’aprenentatge estructurat, fomentant l’autonomia i la presa de decisions en el procés educatiu. Per exemple, en un paisatge d’aprenentatge sobre la biodiversitat pot convertir una aula en un “viatge per l’Amazones”, on els estudiants poden triar diferents camins per a investigar espècies, resoldre missions ecològiques i presentar les seves troballes en formats creatius.

Si vols llegir més, et recomanem que li donis un cop d’ull a les nostres darreres publicacions. Especialment, els llibres ¿Jugamos? (Marín, 2018) i Metodologías lúdicas para la personalización del aprendizaje (Arnau, 2023).

Metodologies lúdiques

Formació en Metodologies Lúdiques de l’Institut del Joc

Amb la finalitat de difondre el poder i els beneficis del joc, oferint recursos i fent costat a la comunitat educativa, des de l’Institut del Joc hem dissenyat una formació certificada i dirigida a docents específica sobre metodologies lúdiques. Aquesta té per objectiu acompanyar als professionals en la implementació del joc a l’aula per a potenciar l’aprenentatge competencial.

Per això, en la formació s’aprofundirà en la relació entre joc i aprenentatge, què li ocorre al cervell quan juga i aprèn, l’actitud lúdica, mètodes lúdics, el disseny de propostes didàctiques i l’avaluació en el marc de l’aprenentatge lúdic. Així, donarem resposta a preguntes com: qui són els meus alumnes?, quin és el repte de disseny que haig d’afrontar?, quines idees em poden servir per a resoldre el repte?, com puc saber si la meva proposta realment funciona?

Si t’interessa i vols saber més sobre aquesta formació (aquesta edició, d’abril a juny de 2025, disponible només en català), visita la pàgina web de l’Institut del Joc.

Atès que el joc només es pot viure jugant, aquesta proposta ha estat dissenyada per a incloure la vivència en primera persona del poder del joc, col·locant l’actitud lúdica i la neurociència en la base del procés d’aprenentatge i l’acompanyament en la transferència dels aprenentatges de la formació en el dia a dia de la professió. A més, compta amb un equip docent expert en els continguts, i autores de diverses publicacions acadèmiques i llibres, i amb una àmplia experiència professional:

  • Laia Arnau, experta en el disseny de projectes d’aprenentatge lúdic i aprenentatge competencial.
  • Cristina Moret, especialista en la impartició de formacions amb caràcter lúdico-pedagògic.
  • Imma Marín, presidenta de l’Institut del Joc, conferenciant internacional, amb experiència com a docent universitària i consultora especialitzada en aprenentatge lúdic.
  • Esther Hierro, directora de l’Institut del Joc, consultora i experta en comunicació, neuroeducació i formació experiencial a través de metodologies lúdiques i participatives.
  • Anna Forés, co-directora de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, docent i investigadora universitària en actiu, conferenciant internacional i especialista en neurodidàctica.

Marinva Institut del Joc i Universitat de Barcelona

L’Institut del Joc, una peça clau

L’Institut del Joc, l’entitat que promou la formació en col·laboració amb Marinva i la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, és un espai d’innovació aplicada que fomenta el coneixement i ofereix recursos al sector educatiu, empresarial i social. Aquesta iniciativa de Marinva, amb el suport d’ACCIÓ, neix amb l’objectiu de difondre el poder del joc fent recerca, formació i divulgació. La institució defensa el joc i el gaudi com a ingredients clau per al desenvolupament personal, professional i social. Així, vol evidenciar l’impacte del joc en el benestar de les persones i facilitar l’accés universal dels seus beneficis per contribuir a la construcció d’una societat més enriquida i saludable.

Si vols saber més sobre l’Institut del Joc, llegeix aquest article anterior al blog i visita la seva pàgina web.