Des de que va sorgir el terme de ludificació (de gamification), ara ja fa uns 9 anys, han sigut diverses les maneres de definir-lo, re-definir-lo i d’aproximar-nos a ell. Hem vist la seva aplicació des de la vessant més enfocada al màrqueting, fins la realitzada en el camp dels recursos humans.
Avui però, ens volem concentrar en el món educatiu, ja que en aquest, la ludificació es manifesta com a vivència i impuls a la curiositat, motor de l’aprenentatge. Sens dubte, el joc fa més significativa l’experiència educativa. Parlem de joc i de jocs, però també de punt lúdic o de serious games (jocs dissenyats per l’aprenentatge). Des de la nostre experiència, la ludificació pot ser una metodologia d’ampli espectre, d’una intensitat suau (punt lúdic) o a través d’experiències més immersives, on la narrativa, el repte, la simulació… prenen la partida. Tots dependrà dels objectius d’aprenentatge a assolir i les característiques de l’alumnat. Bevem doncs, de l’aproximació d’uns dels nostres teòrics preferits Andrzej Marczewski i la projectem en la nostra xarranca on intentem oferir un camí per tal d’aplicar ludificació de manera contextualitzada i coherent. Juguem? Llancem la pedra a la primera casella?