Fa uns dies vaig tenir el plaer de conèixer i participar al Festival de Jocs TOCATí que fa més de 12 anys se celebra a la ciutat de Verona. Com podeu imaginar els Festivals de joc m’encanten i tinc la sort de conèixer alguns com el Festival des Jeux a Cannes, el de Toulouse, per suposat el de Vitoria-Gasteiz, i el meu preferit a Parthenay. Però aquest de Verona ha estat realment diferent. En primer lloc perquè és un festival de jocs populars i tradicionals on els adults son els principals protagonistes. No és que no deixin jugar els infants (i tant que juguen!!)  però el festival s’adreça i apel·la a la tradició del joc entre els adults. A més, en aquesta ocasió Catalunya era la convidada especial, així que he passat un cap de setmana entre jocs italians i catalans: curses de dolls catalanes i de cannates italianes, aixecades de cantis, bitlles de 6 i de 9, bèlit, morra… Però el més impressionant de tot és veure una ciutat convertida en terreny de joc, que es bolca a jugar amb més de cinc cents voluntaris i gent vinguda d’arreu que comparteix carrer, joc, reptes, esforços, somriures, sorpreses, curiositat, empatia, diversitat i cooperació. Tan de bo les nostres ciutats s’omplin de joc de tant en tant, perquè una ciutat que juga és una ciutat que participa, que sap conviure i incloure, una ciutat que té somnis!