Ja sóc aquí. El meu cos ja passeja per Barcelona, el meu cap es concentra en atendre els meus compromisos, però la meva ànima encara està de camí. Molt abans d’obrir els ulls, el primer que sento pel matí són olors diferents que no puc identificar, escolto claxons que no paren de sonar i els meus ulls s’inunden de colors. I al obrir els ulls em trobo que no sóc al meu llit, sinó a milers de kilòmetres de distància: passejo encara…